Les dones en situació de violències masclistes
Els continguts presentats formen part d’un projecte desenvolupat per l’Associació Hèlia de Dones amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, en col·laboració amb l’Associació d’Assistència a Dones Agredides Sexualment (AADAS, Catalunya), Amiga Joven (Colòmbia), Women’s Studies Centre (WSC, Palestina) i Actoras de Cambio (Guatemala) durant els anys 2024-2025. Són el resultat de la recopilació d’informació entorn de les experiències del Sud Global sobre l’acompanyament i la recuperació del trauma causat per les violències masclistes, així com dels processos formatius a professionals de la intervenció a Catalunya.
Els objectius, en la seva globalitat, van ser crear, facilitar i promoure espais d’aprenentatge i intercanvi sobre l’acompanyament a dones i altres identitats de gènere dissidents, travessades per les violències masclistes en diferents contextos del Sud Global i també a Catalunya. Volíem pensar juntes el trauma transcendint l’aspecte mèdic i la identitat individual traumàtica per abordar-lo com a fenomen col·lectiu i polític, de manera que permeti la construcció d’estratègies transformadores i garanties de no-repetició.
AADAS (ASSOCIACIÓ D’ASSISTÈNCIA A DONES AGREDIDES SEXUALMENT)
AADAS és un entramat de professionals, usuàries i voluntàries que juntes creen un projecte de resistència i lluita contra les violències sexuals. El cor d’aquest col·lectiu és l’acompanyament integral a dones que s’han enfrontat a aquestes violències des d’una perspectiva feminista, interseccional, apoderadora i transformadora.
aadas.org.es / @aadas_associacio / recomenem
AMIGA JOVEN COLÒMBIA
Amiga Joven ofereix espais segurs i necessaris per a la prevenció i atenció de les violències patriarcals i masclistes. Acompanyen nenes i dones potenciant accions de resistència, resiliència i construcció de xarxes de cura. A més, promouen l’exigibilitat i incidència política per a la restauració del teixit social i una vida lliure de violències a Medellín a través de processos formatius, atenció psicosocial i comunicació i incidència política.
Corporación Amiga Joven / @amigajoven / recomenem
WSC PALESTINA
La intervenció de WSC per a la recuperació de les dones té com a elements clau el suport mutu i la reparació comunitària. Les dones palestines sofreixen la doble violència de l’ocupació i el patriarcat. En aquest context, és imprescindible abordar el trauma que genera l’encreuament d’aquestes violències, de manera que el procés de recuperació pugui repercutir en una vida millor per a les dones i fer que la comunitat sigui més forta i més compromesa amb la protecció dels seus drets.
Women’s Studies Centre / @wscpal / recomenem
ACTORAS DE CAMBIO GUATEMALA
Actoras de Cambio és una xarxa de més de mil dones organitzades comunitàriament per sanar la història de la guerra i de la colonització, prevenir la violència sexual i defensar la seva vida, cos i territori amb la finalitat que no els torni a passar, ni tampoc a les seves filles ni a les seves netes.
Colectiva Actoras de Cambio / @actorasdecambio / recomenem
•
Acompanyar el trauma des d’una perspectiva col·lectiva I transformadora
•
ESTRATÈGIES PER ABORDAR I SUPERAR LES CONSEQÜÈNCIES DE LES VIOLÈNCIES SEXUALS
•
ABORDATGE COL·LECTIU D’EXPERIÈNCIES TRAUMÀTIQUES COM A FORMA DE RESISTÈNCIA COMUNITÀRIA
•
SANAR LA MEMÒRIA TRAUMÀTICA ÉS FER-SE JUSTÍCIA
Catalunya
Enfocament de defensa de drets
Les violències masclistes són una vulneració dels drets humans i cal que el sistema social canviï per tal de deixar de normalitzar, justificar i validar aquestes violències amb l’objectiu d’evitar-ne la repetició.
Més enllà del trauma com a malaltia
El punt de partida és fer ús del concepte de trauma i connectar-lo amb la realitat de les experiències quotidianes del sexisme, racisme, etc. que pateixen les dones i les identitats dissidents.
Més enllà de la identitat individual traumàtica
Tot i que el trauma tingui una dimensió singular, i que en cada persona s’allotja en diferents llocs de la seva psique, activa diferents mecanismes de defensa, evoca experiències diferents, reactiva traumes previs, etc. És fonamental posar en relleu l’aspecte col·lectiu del trauma i apel·lar a la perspectiva comunitària. Entendre el trauma en la seva dimensió política, i no només psicològica, el situa en una categoria que ens pot ajudar a relacionar aquest impacte emocional i psicològic amb els sistemes d’opressió.
Construcció de cultures de resistència feminista
Les contranarratives feministes i la construcció de noves significacions poden ajudar a integrar l’experiència traumàtica des d’un lloc no culpabilitzador, sinó apoderador. La paraula, la solidaritat i l’acció col·lectiva són imprescindibles en l’empatia i la transformació dels valors socials patriarcals que sostenen les violències.
Marc conceptual feminista i interseccional
Cal fer un acompanyament basat en l’anàlisi crítica de la realitat i des d’una perspectiva que assenyali les violències com a dispositius polítics de control de les dones i les identitats dissidents.
Necessitats en el centre
La centralitat de les supervivents té a veure amb posar en el centre les necessitats i les decisions de qui acompanyem. El respecte per l’autonomia i la governança de les dones és clau en el procés de reparació.
Escolta del cos
És el lloc on es materialitzen el control i les violències, però també on es materialitza moltes vegades el camí de sanació.
Apoderament enfront de l’estereotip de víctima
Cal fugir dels estereotips universalitzats de com és —o com ha de ser— una dona que s’ha enfrontat a violències masclistes per deixar espai per a l’apoderament i la llibertat de reaccionar i respondre a les violències des de la diversitat de cada persona.
Trencament de l’alteritat
Es tracta d’anar molt més enllà de la relació pacient-professional per tal de construir un entramat, una xarxa de suport on totes hem pogut ocupar els diferents llocs.
Revelació de la nostra identitat de professionals
L’objectiu és anar més enllà del rol de persones que només acompanyen i revelar-nos també des de les violències viscudes.
Intervenció integral
La intervenció s’ha de fer de manera coordinada en diferents àmbits, en donar compte de l’impacte de les violències en diferents esferes, sigui la jurídica, psicològica, social, etc.
Comprensió del funcionament de la memòria traumàtica
És important comprendre’n el funcionament a l’hora d’abordar els acompanyaments per entendre que pot influir en el testimoni judicial i produir situacions de desordre, caos, ansietat, etc.
Acompanyament per a la reparació i transformació
L’acompanyament individual de cada dona en el disseny del seu camí —de justícia, sanació i transformació de les situacions que van desencadenar en aquesta violència— és clau per garantir una no-repetició, per a ella i per a totes.
Acompanyament terapèutic individual cap a la transformació social
L’acompanyament terapèutic, encara que sigui individual i tingui eines de la teràpia individual, no és un procés individual. És un procés que no té com a objectiu el canvi en aquesta persona, sinó el canvi en la societat.
Seguretat, vinculació, confiança
Aquests són els primers elements que cal establir per poder treballar records traumàtics. Es fa ús de tècniques bioenergètiques, de treball d’estabilització amb el cos i, de manera transversal, un treball de parts, des de totes les teories i marcs conceptuals de teràpia.
Treball amb records
Una forma de treballar amb records pot ser a través de la teràpia de dessensibilització i reprocessament per moviments oculars (EMDR, per les seves sigles en anglès), o bé el treball corporal.
Fase de dol i reconnexió
És l’última fase del treball individual, i consisteix en la integració i que la persona pugui donar un significat a allò que ha passat.
colòmbia
Acompanyament psicosocial
Possibilita fer una aportació a la restauració del teixit social, la reconciliació i la resiliència a partir de la implementació d’accions d’atenció i acompanyament psicosocial, individual i col·lectiu que aborden les afectacions de les violències vers els cossos de les dones en els seus territoris, en els contextos de conflicte, postconflicte i violències basades en gènere.
Teràpia narrativa
Es tracta de construir narratives emancipadores, des del sentit de la realitat, però que possibilitin altres camins, altres rutes i altres reflexions.
Cercles de cura
Són espais de reflexió entre dones sobre la cura com a acció política poderosa i quotidiana que permet construir eines i estratègies per al benestar individual i col·lectiu. El que entrecreua aquests cercles és la importància de revisar el trauma, el dolor col·lectiu i fer la restauració del teixit social i comunitari.
Educació popular
Aquesta metodologia de base teòrica i conceptual permet subvertir el poder patriarcal posant-se al mateix nivell de les dones, joves i nenes, d’una manera amorosa, comprensiva, compassiva i participativa.
Pau amb justícia de gènere
Són accions restauratives dutes a terme a partir de l’Acord de Pau a Colòmbia que tenen l’objectiu de generar accions sense dany en els espais quan es treballa amb dones, siguin víctimes del conflicte o dones afectades per les diferents violències.
Acuerpar
És el primer moment de l’acompanyament, en el qual es fa una connexió amb el cos i s’observa la relació i importància dels sentiments, els pensaments i el que sent el cos.
“El poder de mi voz”
És la connexió amb la saviesa i la guia interior, que en aquest cas és la intuïció. La intuïció també com a procés de memòria corporal implica la no-repetició de situacions de violència o rutes que hem transitat. També es ressignifiquen la rebel·lia i la desobediència, que per a les dones han estat un assenyalament o una estigmatització.
Politització i resistència
Són espais col·lectius on les dones, joves i nenes s’ajunten, es coneixen, fan amistat i creen xarxes consolidades de suport. D’aquesta manera poden tocar, sentir i vivenciar el que significa la sororitat.
Elements simbòlics
La utilització d’elements simbòlics o rituals —en un espai sense barreres i de forma circular— permet construir un espai d’amistat, de conversa i de tu a tu que despatriarcalitzi, despatologitzi i ens allunyi de l’hegemonia del coneixement de la psicologia tradicional. Exemples: plantes medicinals, el mirall, els teixits, el foc…
Palestina
Intervenció personal o individual
Consisteix en sessions individuals dutes a terme amb l’equip psicosocial.
Intervenció social i comunitària
Aquesta intervenció en espais grupals busca compartir el dolor en un context comunitari, així com experiències i estratègies d’afrontament del dol i el procés traumàtic.
Activitats grupals
Inclouen ioga o passejos per la naturalesa per promoure la creació de xarxes informals de suport entre dones. També s’organitzen activitats solidàries —el dia del pres, el dia del màrtir o el dia de la persona ferida— i actes feministes demanant canvis socials i drets per a les dones.
Treball amb la comunitat
Es fa un treball amb el públic en general, que també es veu afectat indirectament. Les zones sobre les quals es treballa són les que estan a prop dels assentaments o a prop del mur israelià de separació. L’objectiu d’aquestes formacions és conscienciar la societat i oferir estratègies per tractar les víctimes d’aquestes violències.
Programa d’apoderament
Un grup de dones amb més experiència i amb formació ajuden altres dones fent visites domiciliàries. Així, la que ha patit una pèrdua recent pot conèixer situacions que han viscut altres dones. D’aquesta manera, es duu a terme un acte sumud, és a dir, de resistència.
Guatemala
Sanar i esdevenir actores de canvi
És la possibilitat de reprendre i recuperar el poder sobre les nostres vides. Sanar la guerra, sanar la violència sexual, reconstruir les vides, reconstruir els territoris des d’un lloc just per a les dones.
Fer memòria
Es tracta de trencar el silenci i parlar de les violències. Fer memòria perquè es reconegui el que ha succeït a través de les nostres veus i es pugui transformar la història, des d’un llenguatge que sigui la vida i l’esperança.
Crear condicions de no-repetició
El treball a escala social i comunitària té com a objectiu que el teixit social no toleri la violència sexual ni la militarització.
Grups de dones
És un espai social d’escolta i de justícia on ens podem sentir acuerpadas i acompanyades i sentir aquesta confiança de poder parlar del que ens va passar.
Sanació de la culpa i la vergonya
L’objectiu d’aquesta metodologia és poder dir: “La vergonya no és meva, la vergonya és del violador, la vergonya és de l’exèrcit, la vergonya és de la persona que a mi em va fer mal”.
Parlar en la nostra llengua
Cal reivindicar les llengües originals i crear un apropament real entre nosaltres.
Cos i elements naturals
La connexió amb el cos ajuda a sanar i sanar el cor, amb les flors, amb el foc, sanar amb l’aigua, amb la terra, amb el bosc, amb els arbres, amb els sons dels ocells…
Sabers ancestrals
Recuperar els sabers ancestrals i les plantes medicinals ajuda a fer valdre la força de les dones i recuperar la confiança entre nosaltres. Recuperar la memòria corporal, recuperar els riures, les energies positives i teixir un entramat de suport entre nosaltres.
Biodansa
A través de la biodansa es mou l’energia sense estar pendent de si s’està bé o no. S’identifiquen colors, formes i mirades a partir del moviment per així poder tornar a confiar.
Tècniques energètiques i d’alliberació emocional
Aquestes tècniques integren l’energia, el cos, la verbalització i l’emoció. En són exemples la teràpia d’integració auditiva (AIT, per les seves sigles en anglès) o la teràpia focalitzada en les emocions (TFE).
Treball comunitari i espais públics
Els festivals comunitaris, nacionals, regionals o la cerimònia maia esdevenen espais de sanació i recuperació. Aquests han permès generar processos socials i comunitaris que, des d’una col·lectivitat de les dones, han reduït moltíssim la violència que hi havia, també dins de la comunitat.
La no-repetició
Aquesta implica crear noves maneres de fer a partir del reconeixement de la memòria traumàtica i de la memòria traumàtica intergeneracional.
Treballar des d’un enfocament feminista per poder acompanyar els processos de recuperació de violències masclistes.
Fomentar els enfocaments col·lectius, ja que contribueixen significativament als processos de recuperació de violències masclistes.
Reservar l’acompanyament individual per a casos que requereixin una atenció específica.
Trencar el tabú de les violències com una cosa que s’ha de viure en silenci i de manera privada.
Combatre la idea que fer públiques les violències és destruir la llar o la comunitat.
Conèixer i tenir present com interaccionen i impacten els diferents eixos d’opressió en cada dona.
Treballar perquè la relació en l’acompanyament sigui el més horitzontal possible i no una imposició de coneixements.
Establir uns objectius clars i treballar des del respecte per l’agència i l’autonomia de cada dona en el seu procés.
Evitar l’assistencialisme i la infantilització de les dones en els seus processos de recuperació.
No estratificar ni jerarquitzar les violències, ni generar graus de patiment en funció del seu nombre, sinó que cal intentar entendre què han significat per a qui les ha viscudes.
Tenir present que l’impacte que generen les violències no afecta només les dones que les viuen, sinó també qui les acompanya, i disposar d’eines de cura de les professionals.
Estar atentes a les emocions derivades de la feina d’acompanyament per tal d’evitar l’esgotament laboral i com a eina de cura professional.
