Haneen Dweikat

Des de la universitat fins ara he tingut clar que la teoria sense la pràctica no tenia sentit. Per això em vaig apuntar a l’entitat com a voluntària, també per obrir-me nous horitzons. Així va ser com vaig participar en projectes per a infants i dones en zones marginades de Cisjordània. Aquestes experiències em van permetre conèixer institucions que treballen amb dones. També, conèixer els diferents tipus violències que patim, tant la física com la psicològica, econòmica o política.

 

El problema de la desprotecció

Treballar amb dones maltractades m’ha permès viure ben a prop el dolor que implica la violència física i sexual, la violació. He vist amb els meus ulls com es destrueix, es margina i es fereix la dona relegant-la al no-res. Hi ha molta desprotecció i la violència es troba a les mateixes lleis. A banda, també hi ha la violència econòmica i política. Les xarxes socials ho acaben de rematar, ja s’hi practica l’extorsió i l’amenaça.

Vull lluitar perquè aquestes dones tinguin una vida digna. Juntament amb les criatures i la gent gran, són les persones més vulnerables de la societat palestina. L’home les veu com un ésser menor a qui pot dominar.

 

Dones que podrien liderar

Treballant amb elles he après de perseverança, de la valentia de no cedir davant la injustícia i la violència. Quan se’ns dona l’oportunitat, hi reflexionem, innovem i som capaces de liderar no només les nostres famílies sinó també un país sencer. Això és possible treballant en equip, és la manera d’influir en la política. Amb la unitat es conquereix més poder.

M’he jurat de no abandonar-les i lluitar pels seus drets, protegir-les i defensar-les. Hem de sensibilitzar a la societat per actuar amb més contundència contra la violència, canviar les lleis. L’Estat se n’ha d’ocupar, no pot ser només puguin sobreviure.

 

El problema de trobar feina

La realitat és que aquestes dones maltractades no compten amb suport econòmic per començar una nova vida independent de l’agressor. Les teràpies psicològiques que farien falta no existeixen a Palestina. Les dones supervivents d’aquestes violències s’enfronten al seu agressor i a la seva família, que l’animen a deixar els fills amb ell.

Com que aquestes dones són incapaces d’entregar els seus fills a l’agressor, per això queden atrapades en cicles de violència. Moltes han de treballar en entorns laborals insegurs, tirar endavant amb pocs ingressos. Les oportunitats laborals són mines.

Un dels principals problemes que tenim és que els homes que les contracten se n’aprofiten i les exploten. Fins i tot arriben a amenaçar-les d’obligar-les a tenir relacions sexuals, sobretot quan estan divorciades o són viudes.

Voluntària a Women’s Studies Centre de Palestina

28 anys. Sociologia.

“M’he jurat de no abandonar-les i lluitar pels seus drets, protegir-les i defensar-les”

“Les teràpies psicològiques que farien falta no existeixen a Palestina”